Cuando el rentista no es derrotado : el caso de la rabassa catalana, 1890-1936 / Juan Carmona, James Sipmson
Carmona, Juan


En: Historia agraria. Murcia, 89 (Abril 2023), p. 193-221 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

Vins, aiguardents i caves : la comercialització de la producció vinícola catalana (segles XVIII-XXI) / [ressenya de] Juan Pan-Mantojo
Pan-Mantojo, Juan


En: Historia agraria. Murcia, 89 (Abril 2023), p. 303-306 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Vins, aiguardents i caves : la comercialització de la producció vinícola catalana (segles XVIII-XXI) / Josep Colomé Ferrer (coord). Tarragona : URV, 2022 (Cultures del vi, 4)

Viure de renda. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860 / [ressenya d']Antònia Morey
Morey Tous, Antònia


En: Historia agraria. Murcia, 86 (Diciembre 2022), p. 310-315 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Viure de renda : la gestió del patrimoni Carles, 1770-1860 / Mònica Bosch Portell. Girona : AHR, 2021

Mercado ganadero y estratificación social en el medio rural catalán (siglo XIV) / Lluís Sales Favà
Sales i Favà, Lluís


En: Historia agraria. Murcia, 87 (Agosto 2022), p. 7-37 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'article explora el lloc de la ramaderia en el marc de l'economia pagesa en el segle XIV. Els resultats es deriven de l'anàlisi de les actes d'un total de 126 protocols notarials produïts entre 1328 i 1371 pertanyents a l'àrea dels Gavarres, en el nord-est de Catalunya. Es pren com a estudi de cas la localitat de Cassà de la Selva destacant el paper central de les comandes, un contracte flexible, i àmpliament estès, de cessió de bestiar. Es posa en relleu que els habitants d'aquest espai, pagesos servils, triaven els mercats en cerca de les millors ofertes, i que existia una marcada especialització zonal quant al tipus d'animals domèstics. Així mateix, es destaca la participació d'agricultors i altres agents locals especialitzats en la cessió i venda. En aquest sentit, s'avalua el paper jugat pels mansos o explotacions familiars de Cassà en el mercat. Així, es conclou que un grup reduït d'actors locals proveïa d'animals a la resta. Aquests eren els mansos més potents, a més d'un grup de famílies del nucli urbà. En alguns casos aquests actors s'haurien professionalitzat plenament, la qual cosa contribuiria a la polarització social dins de la comunitat. Com a exemple d'aquesta trajectòria es descriu el cas d'un tractant de bestiar, Bonanat Alagot, qui a mitjan segle XIV va monopolitzar el comerç d'animals de tir i per al cultiu en la seva àrea d'influència.

Celler Cooperatiu de la Granada (1920-2020) : cent anys de vitivinicultura al cor del Penedès / [ressenya de:] Francisco J. Medina-Albaladejo
Medina-Albaladejo, Francisco J.


En: Historia agraria. Murcia, 86 (Abril 2022), p. 332-335 (Crítica de libros) 
Ressenya de:
. Celler Cooperatiu de la Granada (1920-2020) : cent anys de vitivinicultura al cor del Penedès / Josep M. Feliu Roca, Raimon Soler-Becerro. La Granada : Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit, 2020

Hombres de la villa y hombres de fuera de la villa en Piera durante la Baja Edad Media / Flocel Sabaté
Sabaté i Curull, Flocel


En: Historia agraria. Murcia, 85 (Diciembre 2021), p. 39-69
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Cultivar bajo las bombas : la agricultura urbana y periurbana en Barcelona durante la Guerra Civil, 1936-1939 / Marta Camps Calvet, Santiago Gorostiza, David Saurí
Camps Calvet, Marta


En: Historia agraria. Murcia, 84 (Agosto 2021), p. 141-171
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Josep Pujol, una rememoración personal, historiográfica e histórica : Cabeza, sentido y sensación / Lourenzo Fernández Prieto, Domingo Gallego, Ramon Garrabou y Manuel González de Molina



En: Historia agraria. Murcia, 82 (Diciembre 2020), p. I-XIV

Els Cortals empordanesos, del segle XIII al XXI. Sis estudis / [ressenya de:] Antòinia Morey Tous
Morey Tous, Antònia


En: Historia agraria. Murcia, 82 (Diciembre 2020), p. 307-311 (Crítica de libros) 
Ressenya de:
. Els Cortals empordanesos, del segle XIII al XXI. Sis estudis / Enric Saguer (Ed.). Girona : Associació d'Història Rural, Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona/Documenta Universitària, 2019

Recs històrics : pagesia, història i patrimoni / [ressenya de:] Mar Ortega Reig
Ortega Reig, Mar


En: Historia agraria. Murcia, 82 (Diciembre 2020), p. 312-316 (Crítica de libros) 
Ressenya de:
. Recs històrics : pagesia, història i patrimoni / Enric Vicedo (Ed.). Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs/Diputació de Lleida, 2018

Conquista feudal y transformaciones agrarias : colonización agrícola y ganadería en el prado de Tortosa, siglos XII-XIII / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Historia agraria. Murcia, 81 (Agosto 2020), p. 165-194 : il. (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu de l'article és documentar i descriure els primers processos de colonització del prat de Tortosa arran de la conquesta cristiana, en 1148. S'inscriu en una línia historiogràfica que posa en relleu l'impacte de les conquestes dels regnes cristians de la península Ibèrica sobre al-Ándalus i incideix, especialment, en les modificacions que els conqueridors van introduir en el paisatge agrari andalusí per a adaptar-lo a les seves necessitats: els interessos senyorials relacionats amb la producció i captura de la renda feudal. Per a això, s'ha analitzat la documentació generada per la conquesta, la informació de la qual ha estat contrastada amb els resultats de la prospecció, el treball de camp i l'estudi cartogràfic. S'han identificat els espais agraris i descrit els components del paisatge: les xarxes de séquies, els camins, un molí fariner, coves, mansos i extenses àrees de prat jalonades per tolles i llacunes. Els conqueridors van ampliar la xarxa de desguàs i van construir parcel·laris territorialment homogenis, encara que discontinus, de vinyes, horts i terra campa per a sembrar. No obstant això, àmplies zones del prat van continuar sent terra de pastures per a la ramaderia.

Ganadería e integración del espacio regional : la organización y la gestión de las pasturas en las fronteras de la Corona de Aragón, siglos XII-XIV / Vicent Royo Pérez
Royo Pérez, Vicent


En: Historia agraria. Murcia, 80 (Abril 2020), p. 7-36 : il. (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

En aquest article es pretén analitzar la gestió dels espais de pastura a la regió fronterera entre Catalunya, Aragó i València durant els segles XII-XIV. Des de la conquesta cristiana dels segles XII i XIII la societat rural que s'articula en els límits d'aquestes tres entitats polítiques s'integra en un model econòmic determinat per la ramaderia. Primer, la monarquia i els senyors afavoreixen la creació d'un gran espai ramader i, a mesura que s'allunya la frontera amb els musulmans, la ramaderia es converteix en l'activitat econòmica principal dels habitants dels consells. Sorgeixen, llavors, interessos contraposats entre els diferents grups socials i emergeix una conflictivitat generalitzada a la regió que deriva de l'establiment de diferents usos i drets sobre les pastures. De fet, s'arbitren diferents sistemes de gestió comunal i privada de les pastures i, progressivament, les viles i les comunitats rurals adquireixen una gran autonomia en la seva administració per delegació dels senyors respectius. Així doncs, la nostra intenció és analitzar l'evolució de les diverses formes de gestió dels espais de pastura i conèixer la problemàtica derivada de la seva combinació en el si d'una societat rural.

La "Rabassa morta", sus actores y la defensa del carácter enfitéutico, 1740-1850 / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Historia agraria. Murcia, 78 (Agost 2019), p. 7-36 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El contracte de rabassa morta va ser l'instrument jurídic més idoni per a l'expansió de la vinya a la Catalunya dels segles XVIII i XIX. Lloat per molts contemporanis que li atribuïen l'explotació de terres fins llavors improductives, va acabar generant una llarga polèmica entre les parts contractants causada per la divisió de dominis que implicava i per la seva durada determinada per la vida dels ceps plantats pels rabasaires. Alguns concedents, animats per la introducció del concepte liberal de propietat i el creixement demogràfic que revaloritzava la terra, van pretendre equiparar-lo a una parceria, mentre que els rabassers es consideraven emnfiteutes amb drets sobre la terra mentre els ceps continuessin vives. Els interessos de les parts contractants van deixar de confluir i la seguretat que el domini útil aportava als conreadors es va veure seriosament amenaçada. Per a comprendre el que va suposar la posada en dubte del caràcter emfitéutic del contracte i per què es van mobilitzar tan intensament en el seu defensa, cal saber quines implicacions tenia per a ells ser rabasaires. El fet de poder vendre, hipotecar i llegar el domini útil els feia sentir-se gairebé "propietaris" i distingir-se de la classe inferior dels jornalers. La rabassa morta els proporcionava una identitat i un lloc en l'estructura social agrària, als quals no renunciarien fàcilment.

Land-use and rural inequality profiles in the province of Barcelona in mid-nineteenth century = Perfiles de la desigualdad rural y los usos del suelo en la provincia de Barcelona a mediados del siglo XIX / Enric Tello, Marc Badia-Miró
Tello Aragay, Enric


En: Historia agraria. Murcia, 76 (Diciembre 2018), p. 157-188 (Estudios) 
Notes i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'impacte sobre la desigualtat d'ingressos dels processos d'especialització comercial agrícola és un tema de recerca obert. Diversos enfocaments i models econòmics difereixen, mentre els historiadors subratllen el caràcter contingent de les trajectòries seguides en diferents contextos. Estudiarem com l'especialització vitivinícola catalana es correlaciona amb la distribució de l'ingrés agrari en els municipis de la província de Barcelona a mitjan segle XIX, mitjançant indicadors de desigualtat habituals com l'índex de Theil, juntament amb altres nous com la frontera de màxima desigualtat possible (IPF) i les taxes d'extracció de la desigualtat (IER). Apliquem aquesta anàlisi a una base de dades amb més de 86.000 contribuents de 292 municipis registrats en la Distribució Personal de la Riquesa Territorial a la província de Barcelona en 1852, combinats amb dades de població i ús del sòl de l'Estadística territorial de la província de Barcelona, de 1858. Els resultats confirmen que la desigualtat en la distribució de l'ingrés agrari era menor en els municipis vitícoles que en els principalment forestals o cerealícoles, encara que l'especialització i major densitat de població de les zones vitícoles podrien haver ampliat la frontera de màxima desigualtat a mitjan segle XIX.

Els moviments socials contemporanis : treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida / [resenya de:] Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: Historia agraria. Murcia, 73 (Diciembre 2017), p. 235-239 (Crítica de libros) 
Ressenya de:
. Els moviments socials contemporanis : treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida / Enric Vicedo i Jordi Soldevila ; [pròleg de Manuel Lladonosa]. Lleida : Pagès : Institut d'Estudis Ilerdencs, Vicedo i Rius, Enric; [et al.]

Fam de pa i de terra : la col·lectivització agrària a Catalunya / [resenya de:] Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Historia agraria. Murcia, 72 (Agost 2017), p. 212-2016 (Crítica de libros) 
Referències bibliogràfiques.
Ressenya de:
. Fam de pa i de terra : la col·lectivització agrària a Catalunya / Antoni Gavaldà. Tarragona : Publicacions URV, Gavaldà i Torrents, Antoni

Origen y desarrollo de la huerta de Tortosa (siglos IV-XII). El proceso de formación de un macro-espacio irrigado en el levante peninsular / Joan Negre Perez
Negre Pérez, Joan


En: Historia agraria. Murcia, 66 (Agost 2015), p. 11-40 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

En aquest article ens centrarem, a partir de l'exemple de la ciutat de Tortosa, en l'origen i desenvolupament d'una horta urbana fluvial del vessant mediterrani. Aquest cas ha servit per mostrar aquest tipus de processos formatius que solen tenir lloc entre l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. A partir de l'anàlisi minuciosa de les fonts escrites, tant les publicades com altres inèdites, així com del registre arqueològic generat mitjançant una campanya bianual de prospecció extensiva, hem tractat d'analitzar en profunditat la gènesi d'aquests espais. Els principals objectius d'estudi han estat: els petits espais de cultiu de ribera, la construcció d'una horta urbana irrigada destinada a satisfer les necessitats de la ciutat i les implicacions de cadascuna d'aquestes eleccions. De nou, hem reexaminat certes propostes historiogràfiques sobre la hidràulica andalusina i el seu impacte en les poblacions indígenes peninsulars a partir d'un intens treball de camp i de la completa revisió de les fonts històriques. Gràcies a això, s'han pogut deduir algunes conclusions particulars sobre el nivell d'aculturació d'aquesta regió, que han estat incorporades al complex debat sobre el procés d'islamització de l'Al-Andalus.

Propiedad de la tierra y desigualdad social en el mundo rural catalán de mediados del siglo XIX / Ramón Garrabou, Jordi Planas, Enric Saguer, [et al.]



En: Historia agraria. Murcia, 63 (Agost 2014), p. 115-150 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

L'anàlisi de la distribució de la propietat de la terra ?i de les conseqüències socials d'aquesta? comporta dificultats heurístiques i metodològiques importants que solen limitar la possibilitat d'establir comparacions territorials suficientment sòlides i sistemàtiques. Aquesta anàlisi és difícilment assumible a partir d'aquelles estadístiques fiscals i cadastrals que presenten les dades agregades i, per això, ofereixen major cobertura territorial. Un acostament més realista i amb major potencial només és possible combinant prospeccions locals en diferents àmbits territorials, en els quals sigui possible la identificació nominal tant dels habitants com dels propietaris de terra usant simultàniament padrons de població i relacions cadastrals. Aquest article pretén desenvolupar un enfocament metodològic basat en l'anàlisi de casos locals amb l'objectiu d'analitzar comparativament el nivell de desigualtat social existent en la societat rural catalana de mitjan el segle XIX.

Derechos de propiedad y mercado de la tierra en la Cataluña Vieja (s. XV-XIX). El caso de Artés (Bages) / Llorenç Ferrer-Alòs
Ferrrer i Alòs, Llorenç


En: Historia agraria. Murcia, 62 (Abril 2014), p. 47-82 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

A partir de fonts de procedència diversa (cabreus, amillaraments, protocols notarials, etc.) aquest article analitza la formació i evolució dels drets de propietat, i del mercat de la terra en un poble de la Catalunya interior on predominava el mes com a forma d'hàbitat a llarg termini. La tesi fonamental és que, després del desenvolupament d'una estructura inicial fundada en la enfeudació de la terra a un bisbe, i l'establiment de camperols, als segles XV i XVI la terra va ser acaparada íntegrament per aquells que posseïen el domini útil dels masos, descendents d'una part dels camperols establerts. El mercat de la terra estava bloquejat, però a través de la rabassa morta i de la possibilitat de comprar i vendre els dominis útils el mercat es va dinamitzar.

Cambio agrario, uso del suelo y regadío : el impact del Canal de Urgell, 1860-1935 / Josep-Maria Ramón-Muñoz
Ramón i Muñoz, Josep Maria


En: Historia agraria. Murcia, 59 (Abril 2013), p. 43-94 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

Aquest treball analitza l'impacte de l'expansió del regadiu en l'agricultura espanyola entre intervinguts del segle XIX i primer terç del segle XX. A partir del cas del Canal d'Urgell, la major infraestructura hidràulica per a usos agrícoles realitzada en l'Espanya del segle XIX, explora les conseqüències que aquesta construcció va tenir sobre l'ús del sòl agrícola. Les dades disponibles mostren que la irrigació no va aconseguir alterar significativament l'estructura de cultius dels territoris del pla d'Urgell (Catalunya occidental). Al final del període, els cultius tradicionals van seguir acaparant el major percentatge de la superfície regada. Sense negar la importància d'altres factors, aquest article suggereix que la falta d'un cabal d'aigua suficient va ser una de les principals limitacions per a un major desenvolupament de cultius intensius i de productes de major valor afegit.